El passat ha deixat en el poble antic moltes testimoniances arquitecturals valuoses.
Taulers explicatius situats en els llocs més assenyalats del poble en donen la clau. Aqueixos taulers han estat realitzats amb l’ajuda de l’agrupació dels municipis ; en Jean Claude Graule en ha escrit els textos
La Força
La Força es un recinte fortificat que reuneix cases i cellers entorn de l’antic castell i situat en la part alta del poble vell. No més queden dues portes i parets exteriors de l’obre d’origen.
Porta nord-oest 
Porta nord de la Força 
La cisterna del castell
La « cambra del rector » amb el sostre pintat
Dins una de les cambres de l’antiga rectoría (edifici on es actualment l’ajuntament) es pot contemplar un magnífic sostre pintat del segle XVII.
Aquesta cambra es coneixida com « la cambra del rector », personatge important del poble. En la viga central es pot llegir la data d’acabament de les obres de pintura : setembre de 1693. A dalt de les parets de la cambra, tres dibuixos figuratius.
La secretaría de l’ajuntament està instalada en l’habitació que li toca.
Començ de la data : 16 
Mig de la data
(setembre ?)
Fi de la data : 93 
El vaixell 
El pescaire de la Lentillà (?) 
El poble 
Vista general 
Vista general
L’esglesia
Introducció
L’esglesia actual consagrada a Sant Martí data del segle XVIII.
L’antiga esglesia estava situada a prop del cementiri ; era una capella romana de la que es parla per primera vegada en 1301. Aquella esglesia, ja consagrada a Sant Martí, posseía una cripta on van ser enterrats alguns senyors i capellans del poble. Massa petita i sobretot massa lluny del poble, la van remplaça, al segle XVIII, per l’actual. No queda gairebé res d’aquella antiga esglesia. La tradició diu que les seves pedres van servir per contruir la nova.
Arquitectura
L’esglesia té una sola nau i s’acaba per un absis cuadrat. De cada banda de la nau hi ha sis capelles : tres al nord i tres al sud. La volta d’estil gòtic es divideix en cinc revoltons ; cadascú té un creuer d’ogives amb clau de granit. La paret del fons suporta una tribuna. Les parets son fetes de pedra lligada amb calç.
Edificació
Es va estrenar l’obra el 5 de maig de 1756. L’edificació va durar uns vint anys fins en 1778, data grabada en la clau de volta del primer revoltó.
El portal
Al cim del portal de carreu es poden veure tres boles, una de les quals es de marbre. Es pot llegir, grabada en el granit, la data de 1776.
L’interior
Quan hom entra a mà dreta, s’ha de notar la pica baptismal tallada dins una unica pedra de marbre rosat del Conflent que està posada sobre una mola de granit. La pila, del segle XVII es de marbre rosat. La pica baptismal i la pila venen de l’antiga esglesia del poble. En el ninxol de la pica baptismal la estàtua de Sant Joan de fusta d’oliu ven del mas Rubí .
L’esglesia alberga valuosos retaules barrócs dels segles XVI, XVII i XVIII.
Primera capella a mà dreta
S’hi pot contemplar el retaule de Sant Jacint, obra de l’Honorat Rigaud bisavi del celebre pintor de Luis XIV. Aquest retaule data de1594 i prové del convent dels dominicans de Perpinyà, va ser adquirit durant la Revolució francesa per la parróquia de Joch. Totes les escenes que el formen estàn pintades sobre la fusta. Al centre la Mare de Deu apareix a Sant Jacint, a la dreta Sant Francesc d’Assís reb les estigmes.
Retaule de Sant Jacint 
Miracle de Sant Jacint 
Coronació de la Verge
Primera capella a mà esquerra
Retaule de les santes Cecilia i Agnés : prové ell també del convent dels dominicàns de Perpinyà, es obra del pintor Joan Antón Martí i es datat de 1623. La estàtua central es una estàtua de sant Benet transformada en sant Antón, sant que es prega en aquesta capella i que se celebra a Joch el 17 de gener. El retaule es encapçalat per l’escut català.
Segona capella a mà dreta
Es la capella de la Sanch, passió del Sant Crist. L’unic adorn d’aquesta capella es un bellissim Sant Crist en la creu de tipus barroc (segle XVIII). La càtedra de fusta es decorada de quatre motius esculpits i daurats que representen els evangelistes.
Segona capella a mà esquerra
Capella amb un petit retaule de la verge del Rosari.
Retaule de les santes Cecilia et Agnés 
Retaule de Nostra Senyora del Rosari 
La càtedra
Tercera capella a mà dreta
El retaule de sant Joan Baptista pervé de l’antiga esglesia del poble, i es obra del famós escultor català Josep Sunyer ( retaules dels altars majors de Prades, Cotlliure). Es un retaule del més castís estil barroc que evoca episodis de la vida del sant ( bateig del Sant Crist, degollament). Darrera de la senyera que té a la mà el sant (estàtua central) es pot llegir la data de 1698.
Sant Joan bateja el Sant Crist 
Nativitat de sant Joan 
Retaule de sant Joan Baptista
Tercera capella a mà esquerra
Es prega en aqueixa capella a sant Sebastià pero el retaule que té es dedicat a Nostra Senyora dels Angels
Retaule de Nostra Senyora dels Angels 
Anunciació de l’Angel Gabriel a Maria
L’altar major
El retaule de l’altar Major es dedicat a sant Martí, sant patró del poble. Prové també de l’antiga esglesia i es datat de 1728. Es una obra barroca d’en Sunyer. S’hi poden contemplar escenes de la vida del Sant. Al centre la estàtua de sant Martí, bisbe, celebrat l’11 de novembre; a dreta la estàtua de sant Galdric, protector dels pagesos ; a l’esquerra la estàtua de sant Josep es una copia recent de la de fusta policroma de origen . Ha estat en part finançada per l’associació « Pa, vi i moltó » de Calella.
Sant Martí 
El altar major 
Sant Galdric
Visites comentades
Per visites comentades de l’esglesia Sant Martí de Joch ( una hora i mitja aproximadement) i del poble (dues hores) s’adressar al senyor Gérard Gensane, 17 carrer Major, tel 06 83 10 09 43.
Text : Jean-Claude GRAULE
Traducció : Ginette GRAULE